La deglució, aquest acte quotidià que sovint realitzem sense pensar-ho, és en realitat un procés complex que involucra una sincronització precisa de múltiples músculs i estructures.
En aquest article, explicarem què és la deglució atípica, les possibles causes i quin és el seu tractament logopèdic.
La deglució atípica, també coneguda com a deglució disfuncional, es produeix quan hi ha una manca de maduració de la funció de deglució. La llengua, els llavis o la musculatura peribucal interfereixen exercint pressió sobre les dents en direccions inusuals.
Les més freqüents són la deglució amb interposició lingual entre els incisius, cosa que pot ocasionar mossegades obertes anteriors, i la deglució amb interposició del llavi inferior contra els incisius inferiors. Aquest tipus de deglució es caracteritza per la manca de contacte entre les dents en empassar, i sovint la llengua es posiciona entre els incisius o fins i tot es pot interposar lateralment entre els molars i premolars. A més, en estat de repòs, és comú que no hi hagi contacte labial.
Orígens i Causes
La deglució atípica pot ser el resultat de diversos factors que afecten la maduració i l'adquisició dels patrons musculars apropiats. Entre els que poden contribuir a mantenir patrons infantils de deglució s'hi inclouen:
Mals hàbits orals, com succió digital o labial persistent més enllà dels tres anys, onicofàgia (mossegar-se les ungles), ús prolongat del xumet o el biberó
Dificultats en la transició a aliments sòlids
Respiració bucal
Malformacions facials o característiques genètiques estructurals
Frenells linguals i/o labials curts
Amígdales hipertròfiques
Aquestes causes poden actuar de manera individual o en combinació, i atesa la freqüència amb què es duu a terme el procés de deglució (més de 2.000 vegades al dia), és essencial abordar aquestes disfuncions per assegurar una funció adequada.
Alteracions associades
La deglució atípica també pot estar associada amb altres alteracions:
- Síndrome del respirador bucal: Aquesta síndrome, sovint vinculada amb la deglució atípica, implica la respiració per la boca en lloc del nas. Pot ser causat per factors orgànics com adenoides, desviacions de l'envà nasal, malformació del passatge aeri o alteracions en el desenvolupament ossi, així com causes funcionals com al·lèrgies, rinitis, sinusitis, inflamació de mucoses i refredats freqüents amb obstrucció nasal. L'avaluació i el diagnòstic otorinolaringològic són imprescindibles per corregir o alleujar aquestes causes i encara després és freqüent que romangui l'hàbit de la respiració oral. En la rehabilitació de la deglució atípica la respiració nasal és una condició imprescindible i podem actuar conjuntament amb el tractament otorinolaringològic, intentant ajudar a automatitzar el nou patró de respiració
- Alteracions en l'articulació de la parla: Alteracions en el punt i el mode articulatoris a causa de factors esquelètics, musculars o funcionals. Entre les més freqüents trobem: alteracions dels fonemes labials, linguodentals o linguoalveolars i sigmatismes (alteració del so /s/)
- Alteracions de la veu: Les alteracions de la veu relacionades amb els trastorns orofacials, solen ser les que comprometen la ressonància vocal com a hiponasalitat (disminució de la ressonància nasal) o hipernasalitat (excés de ressonància nasal)
Deglució Atípica i Ortodòncia
Els trastorns de deglució, respiració i masticació sovint interfereixen amb el tractament ortodòntic. En aquests casos, cal una col·laboració multidisciplinària entre l'ortodontista i el logopeda especialitzat en teràpia miofuncional. Aquest darrer s'encarregarà de reeducar les alteracions funcionals i els mals hàbits que presenten els pacients i que dificulten la dinàmica de l'aparells ortodòntics.
Tractament Logopèdic
Fins als quatre anys d'edat, és comú observar la deglució infantil, la qual es caracteritza pel reflex de succió que els nadons desenvolupen per adaptar-se a la lactància materna. En aquest tipus de deglució, la llengua es posiciona entre les genives. Tot i això, si aquest patró de deglució persisteix més enllà dels quatre anys, podria considerar-se com una deglució atípica o disfuncional. Tot i això, és important recordar que cada situació és única i requereix una avaluació per determinar si cal aplicar una estimulació primerenca de les funcions orofacials i fonoarticulatòries.
L'enfocament terapèutic logopèdic es basa en l'aplicació de la Teràpia Miofuncional, un conjunt de mètodes i tècniques destinats a corregir el desequilibri muscular a la zona orofacial ia establir nous patrons musculars de la deglució, l'articulació de la parla, la reducció de hàbits nocius i la millora de l'estètica del pacient.
Els objectius d'aquesta teràpia inclouen:
Avaluar i valorar les alteracions en la musculatura orofacial i les funcions bàsiques com la respiració, masticació i deglució.
Fer un diagnòstic miofuncional, definint les alteracions estructurals i funcionals que s'observin des d'un punt de vista qualitatiu.
Dissenyar un pla d'intervenció personalitzat amb exercicis, supressió d'hàbits i creació de nous patrons.
Coordinar amb l'ortodontista per assegurar una intervenció efectiva.
La teràpia es duu a terme tant a consulta com mitjançant d'exercicis per practicar a casa, involucrant activament les famílies en el procés, especialment en el cas de nens petits.
La deglució atípica pot tenir un impacte significatiu en la salut oral i el desenvolupament facial. És important comprendre'n les causes i les conseqüències, i buscar tractament per corregir aquestes disfuncions.
A MOT oferim intervencions personalitzades per abordar la deglució atípica i altres condicions relacionades, seguint un programa individualitzat.
Si vols obtenir més informació o concertar una cita,
no dubtis en posar-te en contacte